¿Quién es tuGPSliterario?

Quina diferència hi ha entre "dir" i "mostrar"?

En literatura, és molt apreciat mostrar allò que volem comunicar als lectors. Si jo escric que en Joan era un home grotesc, en realitat no estic dient res. El lector vol visualitzar en Joan i prendre les seves pròpies conclusions. Si jo escric: en Joan era baixet i tenia un gep prominent. Els seus llargs braços i les seves cames curtes li donaven un cert aire simiesc. Sempre es fregava les mans quan es posava nerviós i parlava amb xiuxiuejos. Doncs bé, ja hem mostrat com és en Joan. A partir d'aquí, el lector es farà una idea plàstica, podrà visualitzar-lo i arribarà les seves pròpies conclusions. Per mostrar la personalitat d'un personatge, pots utilitzar els diàlegs, les descripcions dels seus gustos, desitjos o entreteniments, o posar-lo en una situació on hagi d’aflorar la seva manera de ser.

Què és el MacGuffin?

Aquest terme va ser inventat pel genial cineasta Alfred Hitchcock. El MacGuffin és una excusa que l'autor utilitza per posar en marxa la història. Per exemple, fent ús de les pròpies paraules de Hitchcock, en una novel·la de lladres, seria el cobejat collaret i, en una novel·la d'espies, serien els documents secrets. En realitat, és un element irrellevant en la història perquè el que realment interessa és saber totes les peripècies que haurà de viure el lladre per aconseguir el collaret i tots els impediments i traves que es trobarà al seu pas l'espia que anhela trobar els documents secrets. El MacGuffin és recomanable per iniciar o encendre l'acció i atorgar cohesió a la història.

Què és una al·literació?

La al•literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica. S'utilitzen els sons de les consonants o de les vocals per crear un determinat efecte sonor. Està emparentada amb l'onomatopeia. Un exemple: setze jutges mengen fetge d’un penjat que encara penja. Aquest recurs és molt utilitzat en poesia.

Què és un narrador quasi omniscient?

És un narrador en tercera persona que tria un personatge i explica la història basant-se en aquest personatge, en el que sent, pensa, tem, ignora... Davant la resta de personatges actua com un narrador càmera. Per tant, només podem tenir accés la psicologia del personatge escollit, no coneixem el futur i del passat sabrem el mateix que el personatge triat. En realitat és un narrador en primera persona encobert que té una visió parcial de la història.

Què és el to narratiu?

Segons Enrique Páez, professor d'escriptura creativa i guanyador del Premi Lazarillo de creació literària en 1991, el to mostra la qualitat de veu del narrador, la seva actitud emocional cap als personatges i la història, el major o menor distanciament que té cap als conflictes, el seu grau d'implicació amb els esdeveniments i la seva pròpia personalitat.

Qui és Mercè Malé?

La literatura és la meva devoció, la meva passió confessable. Què més puc dir? Porto ulleres per llegir-te millor. Els personatges inventats em salven de qualsevol daltabaix. Bec només quan la trama ho exigeix. La lectura em cura tots els mals. No viatjo mai sense una novel·la sota el braç. Si em busques, em trobaràs llegint en els llocs més absurds. Escric en cafeteries brutes i esglésies buides, sota una olivera o entre ratpenats. Em mantinc sempre a l’abast dels llibres. La meva mascota és un ratolí de biblioteca. Quan tinc gana, em menjo una sopa de lletres. Em vendria l’ànima per conèixer els secrets dels autors genials i arriscaria la vida per salvar un llibre de la foguera. Però, ei, encara vols saber més?

Em dic Mercè Malé Gardella i vaig néixer a l’Escala, el 16 d’octubre de 1969. La EGB la vaig cursar al Col•legi Empúries de l’Escala i el BUP i el COU al Col•legi Diocesà de Santa Maria del Collell. De ben joveneta ja em vaig sentir atreta per les assignatures que estaven relacionades amb la literatura i les llengües. Recordo, com a anècdota, que el meu primer relat amb cara i ulls el vaig escriure a l’edat de vuit anys i consistia en la descripció d’un extraterrestre que venia d’Andròmeda. El mestre em va posar un excel•lent i tan contenta estava que llegia el relat a tot aquell que el volgués escoltar. Quan començava el curs escolar, m’agradava olorar els llibres nous, fullejar-los, admirar-ne les fotografies, enquadernar-los amb Airon Fix... Era un ritual que només podem comprendre els lletraferits.

Durant l’adolescència, em vaig convertir en una autèntica devoradora d’obres de ficció que no es conformava amb les lectures obligatòries que em posaven els professors. Puc dir que, a l’edat de disset anys, ja havia aconseguit reunir un volum considerable de llibres, amb els que vaig formar la meva primera biblioteca. Les meves amistats saben que una bona novel•la és sempre un bon regal.

A finals dels 90 vaig cursar la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de Girona i em vaig llicenciar l’any 2003. Per circumstàncies familiars, m’he hagut de dedicar durant molts anys a l’hostaleria. Tot i això, no he abandonat mai la meva passió per la lectura i l’escriptura, que m’han anat acompanyant al llarg de la vida com a dues bones amigues.

Actualment he assistit a un curs d’escriptura creativa impartit per l’Escola Municipal d’Humanitats del Centre Cultural La Mercè de Girona (2014 – 2016), on he pogut aprendre els coneixements bàsics necessaris sobre l’art d’escriure novel•les i contes.

També, per la primavera de 2016, he superat amb èxit un curs online per aprendre a fer informes de lectura a l’escola “Escritores.org”.

Ara estic acabant d’enllestir la meva primera novel•la llarga: una Bildungsroman ambientada a Girona a principis dels anys noranta.

Finalment, pel 2010 em vaig animar a publicar. Alguns dels meus relats han obtingut el reconeixement de jurats de certàmens i del públic lector.

Aquests són els premis literaris que m’han estat atorgats:

• IX Premi Mn. Romà Comamala (2010) per la novel•la curta “Un àngel per a l’Èrika”, a Vilabella (Tarragona).
• 14è Premi Literari de Narrativa Curta de l’Ateneu Domingo Fins de Moncada i Reixac, pel conte “Teràpia de parella DM-19” (2010)
• XVIII Premi Miquel Bosch i Jover (2011) pel conte “Amors de barra”, a Balenyà.
• XVII Concurs de Narrativa per a Dones Àrtemis (2011), a Cornellà de Llobregat, primera finalista pel relat “La decisió d’en Pedro”.
• IX Concurs Literari Montserrat Miró (2012) pel conte “La dona de la piga”, a Sabadell.